joves, busquem-nos la vida!​
Anònim (Suïssa)
Sóc de Girona i he emigrat a Ginebra. Fa més de 8 anys que visc a Ginebra.
Després de treballar uns anys, vaig marxar per a estudiar i començar una carrera diferent, ja que la que tenia no em satisfeia.
Tenia les expectatives d’acabar els estudis en l’espai de 3 anys per a començar un doctorat i fer carrera acadèmica (professor d’universitat). Diria que les meves expectatives s’han complert, ja que ara mateix tinc un contracte de 3 anys per a fer recerca a l’Universitat de Lausanne i estic donant classes a l’Universitat de Ginebra i a la Haute Ecole de Gestion de Ginebra.
Vaig enviar una solicitud d’admissió a l’Universitat de Ginebra per als estudis que volia fer, acompanyada dels documents i fotocòpies dels tÃtols que em demanaven. Quan em van enviar la carta d’admissió (al febrer), vaig venir un cap de setmana a Ginebra a veure si la ciutat m’agradava i a presentar sol.licituds a và ries residències d’estudiants per a tenir una habitació al mes d’octubre. Em van acceptar a dues residències d’estudiants, vaig triar la que m’agradava més, i vaig fer el pagament del primer mes per a què em guardessin l’habitació. Em vaig informar per internet i per e-mail dels trà mits per a obtenir el permÃs de residència, que s’havien de fer a l’arribada al paÃs. Suissa és un paÃs on tot està molt ben organitzat i tot és molt eficient. Tota la informació dels trà mits abans d’entrar al paÃs i a l’arribada estan explicats de manera breu i molt entenedora a la pâgina web de la Universitat de Ginebra. Les pà gines web de les administracions també són molt clares, entenedores i donen informacions útils. Estan dissenyades pensant exclusivament en l’usuari, per a facilitar i agilitzar els trà mits, el que no sempre és el cas a altres països.
Vaig arribar en cotxe amb el meu pare, que em va acompanyar amb les maletes, les caixes de llibres, els estris de cuina, etc. Em vaig instal.lar a la residència università ria, i vaig fer tots els trà mits necessaris per a l’obtenció del permÃs de residència i altres trà mits administratius com anunciar que tenia assegurança mèdica d’estudiant.
Les úniques dificultats van ser més aviat de tipus cultural. La cultura aquà és molt diferent, i tot i que jo he crescut entre dos cultures, m’ha estat més difÃcil entendre la cultura d’aquà que la d’altres països on he viatjat. Però amb temps, molt de respecte i observant a la gent, un aprèn i s’integra. La llengua no va ser un problema perquè jo ja parlava francès. La gent que conec que va arribar sense conèixer gaire francès es van apuntar a uns programmes d’aprenentatge del francès intensius que fan aquà i la veritat és que en menys 6 mesos eren capaços de seguir els estudis en francès.
En el moment actual em penso quedar aquà com a mÃnim 3 anys més. Quan se m’acabi aquest contracte de 3 anys, buscaré feina aquÃ, en una universitat o altra institució acadèmica. Si no és possible, llavors potser em plantejaré buscar feina a un altre paÃs d’Europa.
Ha estat una experiència enriquidora. No obstant, el més important és tenir les idees clares del que s’espera de marxar a l’estranger, perquè demana esforç i energia i un ha de concentrar els esforços i energia en el que vulgui aconseguir. Jo, abans de fer el pas, vaig fer un procés de reflexió de 6 mesos plantejant-me què volia fer en el futur i quina era la millor manera d’aconseguir-ho. Després, un s’ha d’informar bé de les possibilitats, tenint en compte el que un ha fet, les llengües que coneix, les que pot aprendre en un periode de temps raonable, preguntar a gent que viu en aquell paÃs (p.ex. amics d’amics), etc. Si la millor manera d’assolir els objectius és marxant a algun lloc i un té les possibilitats familiars i econòmiques de fer-ho, jo crec val la pena intentar-ho.