joves, busquem-nos la vida!​

LA PREGUNTA

Si estàs pensant a marxar, potser t’interessarà conèixer la meva experiència. Segurament tens dubtes. No cal que t’amoïnis: és normal. Abans d’emprendre la teva aventura particular, però, fes-te una pregunta: per què vull marxar? Si respons l’enigma podràs saber què n’esperes, de la teva nova aventura.

 

CONTEXT

Em dic Toni Gifreu, i gairebé sempre he viscut a Figueres (Alt Empordà). La meva primera estada fora de la comarca va ser als 19 anys, un estiu en què vaig treballar al Vallès Occidental. Més tard, als 21 anys, vaig estar treballant durant 6 mesos al Priorat. Als 23 anys em vaig graduar en Prevenció i Seguretat Integral a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Tocava seguir avançant, i malauradament el següent pas no era compatible amb la tasca que desenvolupava llavors a Prevenció d’Incendis Forestals, que tant m’agradava i on tan bons companys vaig fer, així que vaig realitzar el pas que molts figuerencs han fet aquest any i esperem que continuïn fent: anar a viure a Girona per estudiar a la UdG. Als 27 anys em vaig llicenciar en Ciències Ambientals. Havia de continuar la meva formació i, davant la impossibilitat de trobar una feina relacionada amb els estudis que havia dut a terme, vaig decidir cursar un màster de Dret Ambiental a Tarragona: dos anys fora, trobant a faltar l’Empordà però retornant cada dues setmanes.

Vaig acabar el màster i el context laboral i econòmic exigia mobilitat, així que gràcies als fons europeus em vaig inscriure al programa ERASMUS i me’n vaig anar a Itàlia, concretament a Sassari (Sardegna).

 

 

Vaig marxar el mes d’octubre de 2012 i no vaig tornar fins al juliol de 2013. La meva tasca era bàsicament d’investigació, volia estudiar com funcionaven les energies renovables en aquella regió d’Europa.

 

INCONVENIENTS

És molt important lligar molts aspectes mentre ets al teu país: assegurança, targeta mèdica, allotjament, feina, professors... Però mentiria si digués que tot es pot fer des de casa, és més, un cop s’arriba al lloc de destinació segurament no tot és com s’espera que sigui. Cal tenir paciència.

Un inconvenient, en el meu cas: la llengua del nou país. No coneixia més de 50 paraules en italià, i hem de tenir en compte que la majoria d’aquestes eren idèntiques al català! El curs de llengua italiana que vaig seguir per Internet, malgrat resultar gratuït, definitivament no era la solució.

 

HORITZÓ

Jo vaig marxar per ampliar la meva formació acadèmica i per trobar feina. I tu, per què vols marxar?

No vaig aconseguir feina a la universitat, que era on volia treballar, però vaig aprendre què és ser de fora, i a fer entrevistes en italià i en anglès. I no és que a Itàlia siguin millor que nosaltres en anglès, però és que el meu anglès era el típic dels videojocs: “play” i “pause” amb el curs avançat de “save” (salvar partida). Els conflictes que em va portar aquell concepte durant la meva infància, i mireu que era fàcil dir “guardar”! Però és que un idioma és més que una simple traducció, i això ho vaig aprendre mentre els companys Erasmus somreien amb el meu translate.

El que sí que vaig trobar fou molt material per a la meva recerca, que actualment estic redactant. A més, vaig millorar el meu anglès i vaig aprendre l’italià.

És probable que al país on vagis ofereixin cursos de l’idioma natiu. Apunta’t, solen ser gratuïts, segur que aprendràs.

Finalment, val a dir que l’esport és una vàlvula d’escapament a la rutina, és per això que t’aconsello que busquis gent un cop arribis per apuntar-te a alguna activitat esportiva com ara el futbol. Si no coneixes ningú per practicar un esport d’equip, vés a la piscina o a córrer: també t’ajudarà a pensar amb més claredat en moments de dificultat.

 

FUTUR

Ara per ara no em plantejo tornar a emigrar, però qui sap, si sorgeix una feina que m’interessi estic disposat a anar allà on em pugi desenvolupar. Jo... i de ben segur uns quants centenars d’empordanesos també!