joves, busquem-nos la vida!​

Em dic Patrícia Revilla, tinc 22 anys i sóc de Figueres. La meva experiència a l’estranger ha estat Noruega. La vaig viure el curs passat, quan en l’últim any de la carrera, Infermeria, em van donar la beca Erasmus. La meva estada va ser de cinc mesos. Al principi, se’m feia llarg i molt fosc marxar a un país totalment desconegut i sense la certesa que l’experiència seria profitosa, però un cop allà aquests cinc mesos se’m van fer curts.

 

Des que vaig començar el Grau tenia molt clar que volia marxar a l’estranger, fos el temps que fos, però ho havia de provar. I no em vaig equivocar. Si hagués de qualificar amb número de l’1 al 10, m’arriscaria a adjudicar-li la màxima puntuació. Va ser una experiència que vaig esprémer i em va aportar moltíssim, tant en l'àmbit personal com professional. Vaig tenir l’oportunitat de fer pràctiques en diferents hospitals, compartir experiències amb professors i alumnes de la universitat, veure diferents maneres de fer dins i fora la meva ciència, conèixer persones de tot el món i sobretot fer molt bones amistats.

 

Sincerament, no m’esperava aquesta satisfacció. Potser era una manera de protegir-me i mentalitzar-me, de preparar-me per si les coses no anirien com jo volia, i que allà la meva vida seria molt diferent de la que tenia aquí. De fet així va ser. La cultura, la societat, l’educació, la feina, el menjar i el tarannà de les persones és molt diferent del nostre. Però una de les capacitats que més se’t potencia un cop marxes del niu, és la de l’adaptació. T’adaptes a tot i a tothom i sobrevius fins al punt que arribes a crear una vida allà i a ser feliç i tot.

 

Abans de marxar, ja sabia que la meva estada tenia un principi i un final, encara que hagués firmat per poder-la continuar. Tot i que després d’això, sé que tornaré a marxar (de moment no se a on ni quan) ja sigui per continuar estudiant com per treballar. El més important de tot que has de tenir assolit abans de marxar és la llengua estrangera que et demanen. És com el teu passaport. Evidentment, vaig haver de fer molts de tràmits en paper, posar-me en contacte amb la universitat noruega de referència i buscar un allotjament. Per sort, els noruecs m’ho van posar molt fàcil, ja que gairebé em van facilitar tot el que els vaig demanar. Com també em van avisar que portés roba i calçat preparat per la neu i el gel!!!

 

El clima va ser un dels obstacles més grans que em vaig trobar quan vaig arribar. Això de conviure amb 60 cm de neu coberta de gel em feia la vida diària una mica més complicada. A més, sumant-li el fred, que va arribar a extrems força insuportables (-23ºC), i les poques hores de sol (unes 5h a l’hivern). La dieta i els horaris dels àpats eren totalment diferents, però al final t’hi acabes fent. I sobretot el noruec, perquè encara que siguin bilingües ells tenen el seu propi idioma que el fan servir per tot arreu. Encara que els noruecs són molt amables i educats i no tenien cap problema en traduir-te tot a l’anglès (tot i que hagués estat ideal tenir un mínim nivell de noruec per integrar-te al 100%).

 

A diferència d’aquí, són molt organitzats. En tot moment vaig tenir suport per part de la universitat, una tutora i tota l’ajuda que necessités. Fins i tot tenia el seu telèfon de contacte per si tenia alguna incidència durant el cap de setmana (sobretot en els primers dies que no em coneixia la ciutat). Pel que fa a buscar i trobar feina, és molt fàcil si tens el nivell B de noruec. Pràcticament en qualsevol àmbit tindries lloc de treball i molt ben remunerat. De fet, ens consideren preparats i amb la formació suficient per entrar en el seu mercat laboral. I a més, ells et faciliten, moltes vegades, que aprenguis el seu idioma.

 

Ara ja farà uns 6 mesos que he tornat i encara continuo pensant que vaig fer molt bé d’intentar-ho. M’he emportat una gran experiència que de ben segur repetiré. Ara per ara, estic treballant i estudiant aquí però en un període no gaire curt de temps, tornaré a plantejar-me l’opció de sortir del país.

Segurament totes les experiències tenen punts forts i punts febles, i la meva no n’és l’excepció, ja que no tot són flors i violes. Però el més important és saber quedar-te amb tot allò positiu que has viscut i que ha estat únic. Com a exestudiant Erasmus recomano i motivo a tot el qui estigui pensant marxar a l’estranger que, com a mínim, ho intenti.