joves, busquem-nos la vida!​

Sóc de Girona i he emigrat a Ginebra. Fa més de 8 anys que visc a Ginebra. Després de treballar uns anys, vaig marxar per a estudiar i començar una carrera diferent, ja que la que tenia no em satisfeia. Tenia les expectatives d’acabar els estudis en l’espai de 3 anys per a començar un doctorat i fer carrera acadèmica (professor d’universitat). Diria que les meves expectatives s’han complert, ja que ara mateix tinc un contracte de 3 anys per a fer recerca a l’Universitat de Lausanne i estic donant classes a l’Universitat de Ginebra i a la Haute Ecole de Gestion de Ginebra.

 

Vaig enviar una solicitud d’admissió a l’Universitat de Ginebra per als estudis que volia fer, acompanyada dels documents i fotocòpies dels títols que em demanaven. Quan em van enviar la carta d’admissió (al febrer), vaig venir un cap de setmana a Ginebra a veure si la ciutat m’agradava i a presentar sol.licituds a vàries residències d’estudiants per a tenir una habitació al mes d’octubre. Em van acceptar a dues residències d’estudiants, vaig triar la que m’agradava més, i vaig fer el pagament del primer mes per a què em guardessin l’habitació. Em vaig informar per internet i per e-mail dels tràmits per a obtenir el permís de residència, que s’havien de fer a l’arribada al país. Suïssa és un país on tot està molt ben organitzat i tot és molt eficient. Tota la informació dels tràmits abans d’entrar al país i a l’arribada estan explicats de manera breu i molt entenedora a la pâgina web de la Universitat de Ginebra. Les pàgines web de les administracions també són molt clares, entenedores i donen informacions útils. Estan dissenyades pensant exclusivament en l’usuari, per a facilitar i agilitzar els tràmits, el que no sempre és el cas a altres països.

 

Vaig arribar en cotxe amb el meu pare, que em va acompanyar amb les maletes, les caixes de llibres, els estris de cuina, etc. Em vaig instal.lar a la residència universitària, i vaig fer tots els tràmits necessaris per a l’obtenció del permís de residència i altres tràmits administratius com anunciar que tenia assegurança mèdica d’estudiant. Les úniques dificultats van ser més aviat de tipus cultural. La cultura aquí és molt diferent, i tot i que jo he crescut entre dos cultures, m’ha estat més difícil entendre la cultura d’aquí que la d’altres països on he viatjat. Però amb temps, molt de respecte i observant a la gent, 

un aprèn i s’integra. La llengua no va ser un problema perquè jo ja parlava francès. La gent que conec que va arribar sense conèixer gaire francès es van apuntar a uns programmes d’aprenentatge del francès intensius que fan aquí i la veritat és que en menys 6 mesos eren capaços de seguir els estudis en francès.

 

En el moment actual em penso quedar aquí com a mínim 3 anys més. Quan se m’acabi aquest contracte de 3 anys, buscaré feina aquí, en una universitat o altra institució acadèmica. Si no és possible, llavors potser em plantejaré buscar feina a un altre país d’Europa.

 

Ha estat una experiència enriquidora. No obstant, el més important és tenir les idees clares del que s’espera de marxar a l’estranger, perquè demana esforç i energia i un ha de concentrar els esforços i energia en el que vulgui aconseguir. Jo, abans de fer el pas, vaig fer un procés de reflexió de 6 mesos plantejant-me què volia fer en el futur i quina era la millor manera d’aconseguir-ho. Després, un s’ha d’informar bé de les possibilitats, tenint en compte el que un ha fet, les llengües que coneix, les que pot aprendre en un periode de temps raonable, preguntar a gent que viu en aquell país (p.ex. amics d’amics), etc. Si la millor manera d’assolir els objectius és marxant a algun lloc i un té les possibilitats familiars i econòmiques de fer-ho, jo crec val la pena intentar-ho.