joves, busquem-nos la vida!​
Savina RodrÃguez (EEUU)
Sóc de Pont de Molins, Alt Empordà , i l’estiu passat (2012) vaig treballar com a voluntà ria a un laboratori de la Universitat de California a Santa Barbara, California. Al setembre aniré a California de nou però aquest cop a Berkeley i per un any.
La meva parella és de California i aquest és el primer motiu que em va fer voler anar-hi.
Rà pidament, però, en van sorgir més: les universitats de EEUU tenen molt de renom i per la meva carrera acadèmica i profesional tenir-hi contacte encara que fós com a voluntà ria era molt interessant. A més a més de l’experiència adquirida al laboratori vaig millorar l’anglés, dues coses molt beneficioses pel currÃculum i que em fan estar molt contenta d’haver-hi anat.
Vaig planajar l’estada com una feina sense cobrar d’assistent de laboratori durant 3 mesos. Per poder-la realitzar necesitava un visat de no imigrant per estades temporals J-1 que tenia les dates d’arribada i de retorn fixades.
Per aconseguir el visat primer vaig haver d’aconseguir que el laboratori m’acceptés i em fes una oferta formal en forma d’un document DS-2019. Per internet s’omple un formulari, el DS-160. Amb aquests documents, juntament amb els rebuts de les taxes corresponents, vaig anar a l’embaixada de Madrid per realitzar una entrevista.
Per mi l’arribada a Califòrnia va ser la part més fà cil: el meu nòvio em va venir a buscar a
l’aeroport i em va portar a casa seva. Tot estava preperat!
El primer que vaig fer va ser presentar-me a l’oficina de relacions internacionals de la universitat. Vaig firmar els papers corresponents i contractar una assegurança mèdica. Al cà rrec d’aquesta oficina hi havia grans professionals que sabien molt bé com recomfortar i ajudar els estudiants acabats d’arribar. No vaig tenir cap mena de problema.
Aquest juny m’he graduat i crec que ara el que em cal és agafar experiència. Per aixó vaig buscar un laboratori on treballar durant un temps mentre trobo la manera de continuar la meva carrera o bé fent un mà ster o un doctorat o vés a saber...
Jo mateixa vaig buscar els professors que treballaven en els temes que més m’interessen i m’hi vaig posar en contacte enviant-los el meu CV i una cover letter. No va ser fà cil però finalment un professor de la Universitat de Berkeley m’ha acceptat perque faci una estada d’un any al seu laboratori (sense cobrar).
Estic preperant el visat per marxar al setembre. D’aqui uns dies aniré a l’entrevista a l’embaixada de Madrid i si tot va bé, només em faltarà comprar el bitllet d’avió i cap a Berkeley.
Per mi aquest estiu a Santa Barbara ha sigut impressionant, m’ha obert la ment i m’ha demostrat a mi mateixa que si estic disposada a treballar no hi ha lÃmits ni portes tancades. Em dec haver contagiat del somni americà ! És molt gratificant quan t’adones quehas anat superant tots elsobstà cles de la cursa i que encara tens forçes i ganes per correr una bona estona més. S’adquireix una prespectiva i autoestima que, per mi, són el més valuós de l’experiència.
Gerard Obradors (EEUU)
Sóc de Pont de Molins, Alt Empordà , i l’estiu passat (2012) vaig treballar com a voluntà ria a un laboratori de la Universitat de California a Santa Barbara, California. Al setembre aniré a California de nou però aquest cop a Berkeley i per un any.
La meva parella és de California i aquest és el primer motiu que em va fer voler anar-hi.
Rà pidament, però, en van sorgir més: les universitats de EEUU tenen molt de renom i per la meva carrera acadèmica i profesional tenir-hi contacte encara que fós com a voluntà ria era molt interessant. A més a més de l’experiència adquirida al laboratori vaig millorar l’anglés, dues coses molt beneficioses pel currÃculum i que em fan estar molt contenta d’haver-hi anat.
Vaig planajar l’estada com una feina sense cobrar d’assistent de laboratori durant 3 mesos. Per poder-la realitzar necesitava un visat de no imigrant per estades temporals J-1 que tenia les dates d’arribada i de retorn fixades.
Per aconseguir el visat primer vaig haver d’aconseguir que el laboratori m’acceptés i em fes una oferta formal en forma d’un document DS-2019. Per internet s’omple un formulari, el DS-160. Amb aquests documents, juntament amb els rebuts de les taxes corresponents, vaig anar a l’embaixada de Madrid per realitzar una entrevista.
Per mi l’arribada a Califòrnia va ser la part més fà cil: el meu nòvio em va venir a buscar a
l’aeroport i em va portar a casa seva. Tot estava preperat!
El primer que vaig fer va ser presentar-me a l’oficina de relacions internacionals de la universitat. Vaig firmar els papers corresponents i contractar una assegurança mèdica. Al cà rrec d’aquesta oficina hi havia grans professionals que sabien molt bé com recomfortar i ajudar els estudiants acabats d’arribar. No vaig tenir cap mena de problema.
Aquest juny m’he graduat i crec que ara el que em cal és agafar experiència. Per aixó vaig buscar un laboratori on treballar durant un temps mentre trobo la manera de continuar la meva carrera o bé fent un mà ster o un doctorat o vés a saber...
Jo mateixa vaig buscar els professors que treballaven en els temes que més m’interessen i m’hi vaig posar en contacte enviant-los el meu CV i una cover letter. No va ser fà cil però finalment un professor de la Universitat de Berkeley m’ha acceptat perque faci una estada d’un any al seu laboratori (sense cobrar).
Estic preperant el visat per marxar al setembre. D’aqui uns dies aniré a l’entrevista a l’embaixada de Madrid i si tot va bé, només em faltarà comprar el bitllet d’avió i cap a Berkeley.
Per mi aquest estiu a Santa Barbara ha sigut impressionant, m’ha obert la ment i m’ha demostrat a mi mateixa que si estic disposada a treballar no hi ha lÃmits ni portes tancades. Em dec haver contagiat del somni americà ! És molt gratificant quan t’adones quehas anat superant tots elsobstà cles de la cursa i que encara tens forçes i ganes per correr una bona estona més. S’adquireix una prespectiva i autoestima que, per mi, són el més valuós de l’experiència.
